El saló d’actes del Departament de Salut d’Elda ha acollit hui la jornada “Intel·ligència Artificial en salut: avanç mèdic o risc de deshumanització?”, una trobada que ha reunit més d’un centenar de professionals interessats a reflexionar sobre els reptes ètics, clínics i humans que planteja la incorporació de la IA en l’àmbit sanitari.

La jornada ha començat amb l’obertura oficial a càrrec del Dr. Francisco Canals, gerent del Departament de Salut d’Elda, i del Dr. Julián Izquierdo, president del Comité de Bioètica Assistencial. Tots dos han subratllat la importància de generar espais de debat on la innovació tecnològica avance de la mà dels valors essencials de la medicina.

La IA, present i futur en el sistema sanitari

El primer bloc s’ha centrat a oferir una visió general del paper de la intel·ligència artificial en la sanitat. L’enginyer informàtic Eliecer Jesús Revert, responsable TIC del Departament, ha presentat la realitat actual de la IA en el sistema sanitari del Departament de Salut d’Elda, detallant tant les ferramentes ja implementades com les expectatives de futur. La seua intervenció ha posat de relleu com aquestes tecnologies poden millorar l’eficiència, la precisió diagnòstica i la gestió de recursos.

A continuació, la professora María Remedios Guilabert, doctora en Dret de la Universitat Miguel Hernández, ha introduït el concepte de neurotecnologia i neurodrets, abordant la necessitat d’una protecció legal ferma davant els avanços tecnològics, un àmbit emergent que genera tant oportunitats com interrogants ètics.

Debat sobre l’ús de la IA en la pràctica clínica

La primera taula redona, moderada pel Dr. Joaquín Descals, ha abordat l’ús de la IA tant per part dels professionals sanitaris com dels pacients. Durant el debat, la Dra. Rosa Tomás ha analitzat el paper de la IA com a ferramenta de suport a la decisió clínica, destacant els seus beneficis, però també els riscos associats.

Per la seua part, el Dr. Diego Carranza ha incidit en les implicacions ètiques i la responsabilitat professional en l’ús d’aquestes tecnologies en la pràctica assistencial. El periodista i infermer Ignacio Ortiz ha aportat una visió transversal, assenyalant l’equilibri necessari entre la promesa tecnològica i la responsabilitat en la seua aplicació.

El bloc ha conclòs amb un col·loqui obert en què els assistents han participat activament, evidenciant l’alt interés que desperta aquesta temàtica en l’àmbit sanitari.

Tecnologia o deshumanització?

Després d’una pausa, la jornada ha continuat amb una segona taula redona centrada en els riscos de deshumanització de l’atenció sanitària. Moderada pel psicòleg Joan Francés, aquesta sessió ha posat el focus en l’impacte de la tecnologia en la relació amb el pacient.

L’infermer d’UCI Rubén Galiano ha plantejat l’interrogant de si la IA pot acostar o allunyar la cura humana, mentre que el doctor en Telecomunicacions Jordi Belda ha alertat sobre els riscos d’una “deshumanització silenciosa” derivada de la priorització de l’eficiència tecnològica.

En una intervenció directa, José Gil, professional de la Unitat de Conductes Addictives, ha afirmat que “la IA no cuida”, posant en valor la dimensió humana de l’acte assistencial com a insubstituïble.

El col·loqui final ha servit per a recollir les diferents sensibilitats i opinions, consolidant un espai de diàleg plural.

Tancament amb una crida a la reflexió ètica

La jornada ha conclòs amb la intervenció del Dr. Julián Izquierdo, qui ha destacat la necessitat de continuar promovent aquest tipus de trobades. En el seu tancament, ha insistit que la innovació tecnològica ha d’integrar sempre una reflexió ètica profunda per a garantir una atenció sanitària centrada en la persona.

Aquesta trobada ha posat de manifest que la intel·ligència artificial representa una ferramenta amb un enorme potencial transformador, però també un repte que exigeix responsabilitat, regulació i un ferm compromís amb la humanització de la sanitat.